Mostrando entradas con la etiqueta Personatges. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Personatges. Mostrar todas las entradas

sábado, 10 de noviembre de 2012

PERSONATGES - Capítol IV

Segle XIX.

Nascut l'any 1824, la flama del nostre personatge es va extingir el 1896, any en que se n'encengué una altra, la dels Jocs Olímpics, que tornaven a reviure a Atenes després de 1503 anys!!.

Durant aquests 72 idem, va tenir temps de composar obres com ara Locus Iste. Us sona, oi?

Estem parlant d'en...


ANTON BRUCKNER

Anton Bruckner (Ansfelden, Alta Àustria, 4 de setembre de 1824 - Viena, 11 d'octubre de 1896) fou un compositor i organista austríac que va crear la seua obra a les acaballes de l'era romàntica. L'anomenada de Bruckner es fonamenta en les seues simfonies, misses, i motets. En particular, les seues simfonies gaudeixen de gran reconeixement per la seua profunditat i ambició emocional, encara que també s'hagen guanyat detractors (especialment als països de parla anglesa) a causa de la seua extrema durada i el fet de l'existència de múltiples versions de cadascuna d'elles. Per la seua escala, les sonoritats massives i l'estructura imponent, les simfonies de Bruckner han estat anomenades catedrals del so.

L'existència de revisions ha generat controvèrsia. L'explicació comuna per a l'existència de múltiples versions és que Bruckner va voler revisar les seues obres influït per les crítiques adverses i mal informades dels seus col·legues. Aquesta explicació va gaudir de gran acceptació en ser defensada per l'expert en Bruckner Robert Haas, que va ser l'editor principal de la primera edició crítica de l'obra de Bruckner, publicada per la International Bruckner Society, i per tant continua recollint-se en la major part dels programes de mà de concerts i en els resums biogràfics sobre Bruckner. No obstant això, aquesta teoria va ser durament criticada per erudits de la talla de Leopold Nowak o Benjamin Korstvedt i pel director Leon Botstein, que argüeixen que l'explicació de Haas pot ser en el millor dels casos una simple especulació i en el pitjor una justificació malintencionada de les pròpies decisions editorials.



lunes, 8 de octubre de 2012

PERSONATGES - Capítol III

Reprenem la saga Personatges, nois/ies!

En aquesta ocasió, us apropem un gènere, i no pas un autor concret.

Es tracta del vals peruà, mostra del qual és la composició "Amarraditos", que aquests dies treballen els cantaires de Veus del Vallès.

VALS PERUÀ

El vals, proveniente de Europa, con matices diversos en su ejecución, vals vienés, vals francés, es el preferido por los compositores que fueron plasmando la historia, las formas de pensar y sentir de los limeños. El vals instrumental practicado por los sectores aristocráticos, fue transformado por los músicos populares, quienes los transfirieron de la orquesta de cuerdas y el piano, a la práctica de la guitarra y con textos propios.

El canto solista o en dúo, acompañado al inicio por guitarras y luego también por el contrabajo y piano, era parte fundamental de toda reunión o jaranas, en casas, solares y callejones, instancias en las que se desarrolló ésta música. Las Valses más antiguos, de fines del siglo XIX, y principios del Siglo XX, se reconocen como valses de la "Guardia Vieja". El tiempo y la práctica popular de la tradición oral hacen perder la memoria de algunos autores; sin embargo, en "El Libro de Oro del Vals Peruano", escrito por los musicólogos: Raúl Serrano y Eleazar Valverde, constan entre los más importantes compositores de la Guardia Vieja: José Sabas Libornio-Ibarra, autor de la mazurca "Flor de Pasión"; Julio Flórez y Juan Peña Lobatón, autores de "El Guardián"; Óscar Molina, autor de "Idolatría"; Rosa Mercedes Ayarza de Morales, pianista, compositora y recopiladora, en cuyo repertorio se encuentran diversos géneros como pregones, danza habanera, marineras y tonderos; de sus obras, compuestas o recopiladas por ella, se recuerdan: "La Picaronera", "Frutero Congo", "La Jarra de Oro", "Congorito", "Moreno Pintan a Cristo", etc.



lunes, 16 de abril de 2012

PERSONATGES - Capítol II

Hola, amics/gues!

Tornem després d'uns dies d'inactivitat (només a nivell virtual; a nivell "virtuós", ja sabeu que no parem...), per oferir una segona entrega de la sèrie Personatges.
Avui, un anglès amb una obra bastant més generosa que la seva bellessa, i autor d'un tema que estant assajant Veus del Vallès:



John Rutter

John Rutter Milford, CBE (nacido 24 de septiembre de 1945 y comandante del Imperio Británico) es un compositor británico, director de coro, director, arreglista y productor.
Nacido en Londres, fue educado en la Highgate School. En 1981 fundó su propio coro, el "Cambridge Singers", con quienes presenta muy variado repertorio sacro que los ha de caracterizar (incluida su propia obra), y tiene varias grabaciones, en particular bajo su propia etiqueta: Collegium Records. Vive cerca de Cambridge, pero con frecuencia dirige otros coros y orquestas de todo el mundo.
En 1980 se le hizo becario de honor de Westminster Choir College, Princeton, y en 1988 miembro del Gremio de Músicos de Iglesia. En 1996 el Arzobispo de Canterbury le confirió un Doctorado de Música, en reconocimiento de su contribución a la música sacra.

Veure més...


lunes, 13 de febrero de 2012

PERSONATGES - Capítol I

Comença una nova sèrie de "posts", amb periodicitat i durada indefinides (de moment, tot depèn dels índexs d'audiència), on penjarem una mica d'informació al voltant de la vida i obra dels compositors de les peces que treballem.

Segur que així, i sempre amb la "inestimable ajuda" (m'encanta aquesta expressió...) de la Viquipèdia, podrem arribar a entendre millor el perquè, el quan o el com van ser composades, alhora que potser ens sorprendran alguns trets de l'autor que mai hauríem imaginat...

(Com sempre, s'accepten suggeriments i idees al respecte, amics!)

Avui, un brasilè amb el que aquests dies treballen Veus del Vallès:


Heitor Villa-Lobos


També conegut com Hector Villa-Lobos, va nàixer a Rio de Janeiro. Va aprendre música amb son pare, que era un gran lector, músic amateur de gran cultura i bibliotecari. Abans de la mort de son pare, Villa-Lobos va començar a dedicar-se a la música com a músic professional. Es guanyava la vida com a músic de cafè, tocant el violoncel.
En 1905 Villa-Lobos va fer el primer dels seus viatges als estats nororientals de Brasil, per tal de recaptar informació sobre la música folklòrica d'aquells estats. Va viatjar molt i va crear un halo de misteri al voltant dels viatges. El seu propi testimoni d'aventures amb tribus caníbals del nord-est no va ser considerat sempre com digne de confiança. Després, va estudiar en l'Institut Nacional de Música a Rio de Janeiro, no obstant el seu estil compositiu mai no es va encasellar en cap norma acadèmica. La seua música va seguir sempre sent personal i idiosincràtica. Com Villa-Lobos va dir molts anys més tard: "la meua música és natural, com una cascada". També va dir: " Un peu en l'acadèmia i vosté canvia cap a pitjor!".
Després d'altres viatges etno-musicals a l'interior de l'Amazones el 1912, Villa-Lobos va retornar a Rio de Janeiro, on el 13 de novembre de 1915, va oferir en concert la seua nova música. El 1923, a causa dels seus mèrits va guanyar una beca del govern per a estudiar a París. Al seu retorn, el 1930, Villa-Lobos va ser nomenat responsable de l'educació Musical de Rio de Janeiro.
Així va començar Villa-Lobos la seua segona carrera: pedagog de la música del seu país. Dissenyà un sistema complet d'instrucció musical per a generacions de brasilers, basat en la rica cultura musical de Brasil i arrelat en un profund i sempre explícit patriotisme. Va compondre música coral per a enormes cors escolars de xiquets, sovint sobre adaptacions de material folklòric.